Després de mig hora intentant mostrar-me com una bona blogger, crec que per fi estic ben situada i podré publicar alguna cosa. Trobo que això de ser internauta és massa complicat per a mi, que ja tinc una edat mental, però ho faig per amor: volen que ho intenti les persones que més m'estimo, així que ja veurem el que dóna de si la meva voluntat. Jo, què voleu que us digui, trobo que on hi hagi una bona xerradeta vis a vis, amb la riquesa dels sons que emetem cadascun de nosaltres quan parlem, i amb la complicitat d'un munt de trets distintius que ens singularitzen, que surtin del davant tots els blocs haguts i per haver-hi. Que tenim molta feina i estem molt estressades i que què més voldríem que poder comunicar-nos cara a cara? Excuses de mal pagadora. Tot és una qüestió de prioritats, i a mi, sincerament, no em paga la pena haver d'estar sola, clavada davant d'una pantalleta -amb el consegüent i gairebé immediat mal d'esquena- esperant que algú es digni a fer algun comentari que m'indiqui que realment algú em llegeix més o menys simultàniament. I, a sobre, com que a mi m'agrada utilitzar correctament la meva llengua, quan ho faig per escrit he d'invertir un temps que, francament, trobo bastant preciós per fer altres coses. M'explico o no m'explico?
Així que, continuarem un altre dia, bloggers integrats!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Molt bé, Mamma!
Així m'agrada, que et maneguis amb això dels blocs i les noves tecnologies. El que has de veure és que no es tracta de comunicar-se d'una manera o una altra, que això del bloc no vol substituir res... Relaxa't i gaudeix-ne, dona!
Besitos!!!
Hola Conxitaaaa! Sóc la Violeta! Que bo trobar-te a l'internete, i ho fas molt bé, dona! T'he trobat a través del bloc (es veu que en català és així) de la Marta. Així que ja saps, quan vulguis entres al meu: viocentesis.blogspot.com. Petons! I t'aniré llegint sovint, eh? Mira, ja et poso als "favoritos".
Hola!
Una cosa no treu l'altre, crec que es una manera divertida de passar el temps, d'estar en contacte amb gent i saber que es de la seva vida, ja que normalment, no ens veiem sovint.
Encara que aquest no és el nostre cas.
Ciao!
Mamma mia, quin domini de les TIC!
Ara amb això del bloc ens podem comunicar via cibernètica, via presencial, Via Trajana, Via Venetto, Via Appia, Gran Via.....
No deixis d'escriure que ja veus el munt de seguidors que tens, que avui som seguidors però demà serem Fans, que ja estàs trepitjant la catifa vermella!
Bacci!
Mami!!!
Ja veus que tens tota la família pendent del teu bloc!
Doncs jo penso com tu. Això de perdre el temps escrivint a un bloc a mi no m'acaba de fer... Potser és que sóc poc creativa? O que no tinc prou paciència com per pensar cada dia una cosa original i divertida per explicar. Què eplicaria? aquest matí he anat al gimnàs a fer step i he acabat vermella com un tomàquet. He menjat una amanida de pasta i he marxat a treballar, a discutir-me amb mig món, a presentar tres activitats culturals, i a fer de jefa autoritària. Per la nit he vist el House i a mumir...
En fi, que estic negativa... M'ha vingut la regla i estic de mal humor (ara el Jordi s'abonarà quan ho llegeixi!).
Muac
Publica un comentari a l'entrada