quina cosa més difícil això del bloc!

Després de mig hora intentant mostrar-me com una bona blogger, crec que per fi estic ben situada i podré publicar alguna cosa. Trobo que això de ser internauta és massa complicat per a mi, que ja tinc una edat mental, però ho faig per amor: volen que ho intenti les persones que més m'estimo, així que ja veurem el que dóna de si la meva voluntat. Jo, què voleu que us digui, trobo que on hi hagi una bona xerradeta vis a vis, amb la riquesa dels sons que emetem cadascun de nosaltres quan parlem, i amb la complicitat d'un munt de trets distintius que ens singularitzen, que surtin del davant tots els blocs haguts i per haver-hi. Que tenim molta feina i estem molt estressades i que què més voldríem que poder comunicar-nos cara a cara? Excuses de mal pagadora. Tot és una qüestió de prioritats, i a mi, sincerament, no em paga la pena haver d'estar sola, clavada davant d'una pantalleta -amb el consegüent i gairebé immediat mal d'esquena- esperant que algú es digni a fer algun comentari que m'indiqui que realment algú em llegeix més o menys simultàniament. I, a sobre, com que a mi m'agrada utilitzar correctament la meva llengua, quan ho faig per escrit he d'invertir un temps que, francament, trobo bastant preciós per fer altres coses. M'explico o no m'explico?

Així que, continuarem un altre dia, bloggers integrats!